La societat és una necessitat?

La societat és una necessitat?

Considerem que la societat és una necessitat, ja que tenim la necessitat de relacionar-nos amb altres persones, per establir vincles, i perquè una de les finalitats de l’home és comunicar-se i reproduir-se. Es un mitjà per a poder informar-nos i ens ajuda a prendre decisions, ens marca una rutina i fa que no tot sigui un caos.

Arguments:
Les persones no podem viure soles en una illa, perquè ens tornaríem bojos com per exemple a la pel•lícula de Robinson Crusoe, on a causa de viure sol acaba per tornar-se boig i parla amb un coco com si fos una persona.

Un nen o una nena que no té amics, acaba per inventar-se’ls. Perquè aquest nen o nena necessita relacionar-se i si no ho pot fer amb altres persones se’n inventa. Hi ha cops que s’acaben creien que existeixen de veritat.

Conclusió:
Hem creat un món on la societat i la companyia és necessària ja que sinó podem arribar a tornar-nos bojos com demostra el primer argument on en Robinson es trastoca, amb el segon argument demostrem que si la societat no ens accepta ni ens admet acabem inventant-nos una. Necessitem la societat perquè formem part de ella i som un col•lectiu

Què és la societat?

Grup 4: entreu els comentaris i envieu-me l'argumentació per que la pugui penjar. Gràcies!!!

La societat ens roba la nostra individualitat?

La societat si que ens roba la nostra individualitat perquè hem viscut en societat tota la nostra vida i perquè ens hem format coma persona gracies a la gent que ens envolta per tant no podem tenir una individualitat pròpia.
Som persones que col•laboren dins de una societat. Tots formem part d’un grup de gent que formen la nostra identitat.
La societat es construeix am l’acord i la submissió de les masses, ens transforma en prototips més o menys iguals del que volen que siguem, no tenim individualitat. També ens fan pensar el que ells volen que pensem, fins i tot ens ho inculquen a la escola. Hauríem de tenir una visió subjectiva del món per poder crear els nostres propis pensaments i així formar la nostra pròpia individualitat.

Per una altra banda podem dir que no tenim individualitat ja que la societat sempre ha estat present i també hi estem còmodes en aquesta societat que pensa per nosaltres.
A més podem ser nosaltres mateixos al marge de la societat de les seves normes, ja que la nostra identitat pot anar més enllà de les imposicions socials.
Per tant la societat pot ser positiva envers l’home.

Arguments

A favor:
1. Una persona asiàtica que de tota la seva vida ha tingut una cultura i educació diferent, quan viatja a l’occident, la seva forma de interactuar amb les persones, amb la societat, és molt diferent ja que la “nostra” manera de viure i fins i tot de pensar es de vegades totalment oposada. El seu país ha influït sobre la seva individualitat, per tant podem dir que la societat canvia la nostra manera de ser.

En contra:
2. Dins de cada societat hi ha persones que pensen i actuen de manera diferent a la resta de gen, per tant tenim una individualitat pròpia per el simple fet de tenir una visió personal de les coses. Però aquesta individualitat es crea gràcies a la societat que ens imposa, també, els nostres pensaments. Per tant podríem dir que la societat també forma la nostra individualitat. En aquest cas veiem la societat com un factor positiu.

Conclusió

La societat depèn d'on neixis, on et formis com a persona, on visquis i en com visquis, fa que tinguis una identitat diferent com a persona que fa que et creïs la teva individualitat. Però aquesta individualitat està en perill quan et toca conviure en societat tot i que si no visquessis en ella no podries sobreviure.

LA SOCIETAT ENS CONDICIONA ?

Si, la societat ens condiciona perquè som el reflex del model de societat que s’ha anat construint al llarg dels anys, inimitablement. La nostra societat es sosté sobre uns fonaments culturals que conformen la nostra identitat, que moltes vegades no em triat, però que adoptem i mimetitzem en promesa de la felicitat. La societat ens condiciona però nosaltres ho acceptem a canvi de felicitat.

Quin és el recorregut que ha de segur una promesa que neixi en societat? La seva formació ha de seguir una sèrie d’etapes que ens agradaria que acabessin en una formació universitària, un treball estable, formar una família..., totes aquestes conveniències ens haurien de portar a aconseguir felicitat, estabilitat econòmica, emocional, etc.

D’altra banda, les persones sense recursos, sense estudis, ni treball, ni estabilitat esdevenen un element que per a molta gent “deshonra” la societat, l’embruta i molesta, però que altrament aquesta gent són elements que la societat agrada tenir ja que alimenta els arees de suficiència de la gent d’apeu i creen expectatives.

En definitiva, la societat ens ha implantat un estil de vida, que ha començat des dels nostres orígens cap a l’actualitat de manera que seguim una vida monòtona.

La societat és una plataforma per fer-nos créixer individualment?

La societat és una plataforma per fer-nos créixer individualment? La societat és una plataforma que ens inculca l’educació, els hàbits, la rutina a tots per igual, en efecte, els estereotips. Perquè una noia ideal ha de ser prima, amb pits i un bon cul? Qui diu que les noies han de portar el cabell llarg? Perquè mirem malament a una noia que s’ha rapat? La societat intenta inculcar-nos estereotips perfectes, però a la mínima que algú ho intenta canviar, una noia que es rapa al zero o no esta prima, la miren malament. Perquè ho fem? Dins de la societat em de ser tots iguals?

A la vida quotidiana t’enamores d’un noi més gran, ell té 24 anys i tu en tens 16, la gent t’influeix perquè el deixis, ja que no és bo per a tu. La societat ens inculca que hem de tenir una parella de la nostra edat i que està mal vist que estiguis amb una persona més gran o més petita que tu. La societat només es fixa en lo superficial i només veuen el que es veu: una parella amb una diferència de 8 anys, però no veuen el que hi ha dins: els sentiments, l’afecte, les experiències... volem el millor per a tothom, però veritablement no sabem qui o que és el millor per a nosaltres.

Dins d’una societat que ens pensem que és “igualitària” podem trobar diferents grups: els emos, els pijos, els quillos, els heavys... Tots pensen diferent però viuen en una mateixa societat. Però és aquí quan comencen les discrepàncies. Si un emo es trobar amb un heavy és miraran malament ja que potser no comparteixen els mateixos ideals. Podem viure en una societat amb diferents races, ho podem fer però no volem. Sempre hem de fer discrepàncies cap als que no son com nosaltres, però el que passa veritablement és que potser ets tu mateix el que ets diferent a la resta de persones.


En conclusió, la societat està dividida en diferents grups i això es nota en la convivència del dia a dia, de les contínues crítiques entre diferents grups perquè sabem viure diferents ideologies en una mateixa societat o quan volem el millor per a les persones que ens envolten, però no sabem si el que nosaltres volem per una persona serà el que ella mateixa vulgui o cregui més convenient per a ella mateixa. L’ ésser humà es tan inconformista que busca la perfecció, que tots siguem iguals. Però ni la perfecció existeix ni tots som iguals. Per tant deixem de creure que som iguals o que hauríem de ser iguals i comencem a acceptar-nos tal i com som. Això és una societat, un conjunt de persones que s’accepten i en la qual no existeixen discrepàncies de ningun tipus.

La Ola (Die Welle)

Mirem les formes de govern diverses de la democràcia com una cosa llunyana o com a "errors del passat" però no ens adonem de la facilitat amb la qual un règim feixista podria tornar a instaurar-se.

V de Vendetta

La societat actual es basa en sembrar la por. Davant de la por la millor opció és la sumissió total al poder i la fe en ell... però l'excés de poder té conseqüències...