El somni de qualsevol estudiant de batxillerat és veure el màxim de pel·lícules possibles durant la seva trajectòria escolar. Des de l'assignatura de filosofia ens hem proposat satisfer parcialment aquest desig tot visionant la pel·lícula "Las invasiones bárbaras" (2004).
Aquest llargmetratge canadenc proposa, a través de la seva trama, dilemes ètics, dilemes de biotètica, planteja el valor de l'amistat, ens fa reflexionar sobre les trajectòries vitals de cadascú, ens fa pensar sobre el valor de la vida tant per als joves com per als adults, ens planteja el dilema de les relacions pares-fills, etc.
El film il·lustra amb humor i sarcasme el cas d'un catedràtic universitari. Retrata el món que l'envolta en un moment en què, quan ronda els 50, s'enfronta a la mort deguda a una malatia terminal. Veurem amistats sinceres, crítica social, crítica a la vida familiar, crítiques a la religió, a les hipocresies de la política, tot això mentre se'ns planteja el difícil tràngol d'afrontar la mort amb dignitat. Veurem la contraposició de qui s'ha d'afrontar a la mort perquè el destí així ho ha volgut i de qui s'hi enfronta perquè no li queda ni curiositat ni motivació i prefereix culpar el context de les seves pròpies desgràcies.
Aquest llargmetratge canadenc proposa, a través de la seva trama, dilemes ètics, dilemes de biotètica, planteja el valor de l'amistat, ens fa reflexionar sobre les trajectòries vitals de cadascú, ens fa pensar sobre el valor de la vida tant per als joves com per als adults, ens planteja el dilema de les relacions pares-fills, etc.
El film il·lustra amb humor i sarcasme el cas d'un catedràtic universitari. Retrata el món que l'envolta en un moment en què, quan ronda els 50, s'enfronta a la mort deguda a una malatia terminal. Veurem amistats sinceres, crítica social, crítica a la vida familiar, crítiques a la religió, a les hipocresies de la política, tot això mentre se'ns planteja el difícil tràngol d'afrontar la mort amb dignitat. Veurem la contraposició de qui s'ha d'afrontar a la mort perquè el destí així ho ha volgut i de qui s'hi enfronta perquè no li queda ni curiositat ni motivació i prefereix culpar el context de les seves pròpies desgràcies.
Aquí teniu una selecció d'alguns fragments:
per veure la crítica de Bloc d'Arkadiaz, cliqueu aquí
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada