Per la propera sessió haurieu de fer una recerca sobre què són els mites i escollir-ne un. Haureu de conèixer bé el mite que heu triat perquè potser us tocarà explicar-lo a la resta de companys.
Penseu que els mites poden ser de moltíssims orígens (grecs, nòrdics, azteques, africans, andorrans...) i de diverses èpoques.
Podeu ajudar-vos a partir d'aquests links: filopolis, wikipedia, sobreleyendas, el canon literario, bibliotecas virtuales, etc...
que hi hagi sort i... a veure si algú de vosaltres ho fa tan bé que passarà a ser UN MITE!
2 comentaris:
Iker Lizama 1r L
Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l'Oracle de Delfos, el qual els advertí que el fill que tinguessin mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare. En néixer el fill, tenia por de que la profesia de l’oracle es complis , va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però en veure el nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya, lligat pels peus a un arbre). Un pastor . Finalment Polibi rei de Corint i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.
Quan Edip va creixer ja tenia força i intel•ligencia, fins punt que provocava l'enveja dels seus companys, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar que era adoptat. Èdip ho va consulta l'Oracle de Delfos. Aquest, , li contesta una frase enigmàtica que desencadena la tragèdia: "No tornis mai al teu país d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare". Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint,
Edip marxa de Delfos a l'aventura cap a Beòcia, fins que per un camí estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigeix que surti del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d'una disputa Èdip el va mata, qui tràgicament era el seu pare Laios. A més a més, va patir una nova desgràcia: l'Esfinx, un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'au i urpes de lleó, assolava tota la contrada. Se situava a un turó a l'entrada de la ciutat de Tebes, als extrangers els hi proposava un enigma i si no li'n donaven resposta, els devorava. Creont, germà de Iocasta, havent pres temporalment el regnat de la ciutat, davant d'aquesta amenaça, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre.
L'enigma de l'Esfinx era: "Quin és l'animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?"
Èdip, confiat en si mateix, va anar a buscar la bèstia i va respondre: "L'home. A l'infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó". L'Esfinx enfurismada se suïcidà en sentir la resposta d'Èdip.
Així fou com Èdip esdevingué rei de Tebes. Casat amb la seva mare sense saber-ho tingueren dos fills: Etèocles i Polinices i també dues filles, Antígona i Ismene. Molts anys després del matrimoni una peste horrorosa assola la ciutat. Aquesta peste matava homes i dones per igual i s'estengué a tota la ciutat. Èdip envià Creont a Delfos per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol•lo contesta que la peste no acabaría fins que sigui castigat l'assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip va començar una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Polibi li confessà que el va recollir d'infant i el servent de Laios resultà ser el mateix, Forbas, el pastor que el va abandonar. D'aquesta manera Èdip descobrí que el seu destí s'havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d'ell mateix per evitar-ho: matà el seu pare i es casà amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l'incest comès, es suïcidàpenjant-se, mentre que Èdip es tregué els ulls amb la punta d'una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat.
AITOR 1er ART B
Segons la mitologia escandinava, Thor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) és el segon déu en importància del panteó germànic. És fill d'Odín i la Terra, mig germà, per part de pare, amb Bàlder, Hod, Vídar i Vali o Ali, i possiblement de Bragi, entre altres. Espòs de Sif, padrastre d'Ulr. Déu de la tempesta, el tro i el llamp, i defensor del Midgard contra els gegants i altres perills. La seva principal característica és la seva força física, augmentada a més a més per diversos objectes encantats fets expressament per a ell, com llur cinturó de força. Malgrat tot, l'objecte encantat més característic de Thor és el seu martell, el Mjollnir, amb el qual esclafava els gegants. Cada cop que el llença, el martell retorna sol a la seva mà, preparat per tornar a ser llençat immediatament i esclafar a un altre gegant. Era pèl roig i barbut, i tenia una gana de llop. Tenia dos fills (Magni i Mhodi) i una filla amb Sif
Publica un comentari a l'entrada