Si, la societat ens condiciona perquè som el reflex del model de societat que s’ha anat construint al llarg dels anys, inimitablement. La nostra societat es sosté sobre uns fonaments culturals que conformen la nostra identitat, que moltes vegades no em triat, però que adoptem i mimetitzem en promesa de la felicitat. La societat ens condiciona però nosaltres ho acceptem a canvi de felicitat.
Quin és el recorregut que ha de segur una promesa que neixi en societat? La seva formació ha de seguir una sèrie d’etapes que ens agradaria que acabessin en una formació universitària, un treball estable, formar una família..., totes aquestes conveniències ens haurien de portar a aconseguir felicitat, estabilitat econòmica, emocional, etc.
D’altra banda, les persones sense recursos, sense estudis, ni treball, ni estabilitat esdevenen un element que per a molta gent “deshonra” la societat, l’embruta i molesta, però que altrament aquesta gent són elements que la societat agrada tenir ja que alimenta els arees de suficiència de la gent d’apeu i creen expectatives.
En definitiva, la societat ens ha implantat un estil de vida, que ha començat des dels nostres orígens cap a l’actualitat de manera que seguim una vida monòtona.
4 comentaris:
Perdona l'Iker ja que no entén la lletra de l'Adrià. Hi han moltes faltes i el text no és complet. Tot hi així perdonan's Raquel guapa que et milloris :)
Clàudia,
Els errors els passarem a net quan tornis.
Per cert! T'hem dit que desitgem que et recuperis? (no és ironia)
Iker i Adrià
cap problema, quan tingueu una versió més "decent" me la feu arribar i la pengem... en això estic: intentant millorar, però no acabo de fer net amb el virus i em vaig desmaiant per la casa. què trist...
ànims i bona feina
Sentim aquests comentaris que anava deixan la gent sense que fos ella.
Esperem que et recuperis i que no et desmallis! Fins demà.
Publica un comentari a l'entrada