La societat és una plataforma per fer-nos créixer individualment?

La societat és una plataforma per fer-nos créixer individualment? La societat és una plataforma que ens inculca l’educació, els hàbits, la rutina a tots per igual, en efecte, els estereotips. Perquè una noia ideal ha de ser prima, amb pits i un bon cul? Qui diu que les noies han de portar el cabell llarg? Perquè mirem malament a una noia que s’ha rapat? La societat intenta inculcar-nos estereotips perfectes, però a la mínima que algú ho intenta canviar, una noia que es rapa al zero o no esta prima, la miren malament. Perquè ho fem? Dins de la societat em de ser tots iguals?

A la vida quotidiana t’enamores d’un noi més gran, ell té 24 anys i tu en tens 16, la gent t’influeix perquè el deixis, ja que no és bo per a tu. La societat ens inculca que hem de tenir una parella de la nostra edat i que està mal vist que estiguis amb una persona més gran o més petita que tu. La societat només es fixa en lo superficial i només veuen el que es veu: una parella amb una diferència de 8 anys, però no veuen el que hi ha dins: els sentiments, l’afecte, les experiències... volem el millor per a tothom, però veritablement no sabem qui o que és el millor per a nosaltres.

Dins d’una societat que ens pensem que és “igualitària” podem trobar diferents grups: els emos, els pijos, els quillos, els heavys... Tots pensen diferent però viuen en una mateixa societat. Però és aquí quan comencen les discrepàncies. Si un emo es trobar amb un heavy és miraran malament ja que potser no comparteixen els mateixos ideals. Podem viure en una societat amb diferents races, ho podem fer però no volem. Sempre hem de fer discrepàncies cap als que no son com nosaltres, però el que passa veritablement és que potser ets tu mateix el que ets diferent a la resta de persones.


En conclusió, la societat està dividida en diferents grups i això es nota en la convivència del dia a dia, de les contínues crítiques entre diferents grups perquè sabem viure diferents ideologies en una mateixa societat o quan volem el millor per a les persones que ens envolten, però no sabem si el que nosaltres volem per una persona serà el que ella mateixa vulgui o cregui més convenient per a ella mateixa. L’ ésser humà es tan inconformista que busca la perfecció, que tots siguem iguals. Però ni la perfecció existeix ni tots som iguals. Per tant deixem de creure que som iguals o que hauríem de ser iguals i comencem a acceptar-nos tal i com som. Això és una societat, un conjunt de persones que s’accepten i en la qual no existeixen discrepàncies de ningun tipus.